Frederic, un mosquit equilibrista.

         traballa a la corda fluixa

         sota la carpa d'un circ.

Un peu li rellisca

i catapum, catapisca,

per terra se'n va l'artista.

 Porta una pota enguixada,

una blanca i cinc de negres.

Li pregunta pregunta la granota:

Però com vas caure si voles.

 Senyora granota: El contracte

que em van fer als del circ

tenia dos apartats,

un per als insectes 

i un altre per als humans.

Si ets insecte 

t'has de lligar molt bé les ales.

Doncs dominat l'element aire,

aixo de caminar per la corda

no emociona gaire.

I ja ho veu,jo pels aires en picat

de dret cap a terra

he quedat ben escalfat. 

Potser és que algú em castiga

perquè vaig picar a un nen

de nit, mentre dormia.

Però la meva feina és aquesta,

fer nosa als adormit,

per poder omplir-me el ventre. 

Després vaig fer la pensada

de debutar com a artista

i ja veucom van las coses

de reculons per la pista.

La pota se'm va trencar,

les ales ben rebregades,

ja ho veu les porto sargides. 

Ves si n'es de dura la vida

per un dia que vivim,

i aixo si ens en sortim

defugint insecticides

o badines amb granotes.

 No s'enpipi senyora granota,

ja sé que avui som amics,

tinc sort de dur guix i fils

que costen molt de pair

a tan sensible panxota.